Antonia Font

L'aire de ca teva

Ja he tastat sa mel i és normal ara me falta,
sempre seràs sa pena de sa meva entranya,
ja sé de fa temps que esperar-te
és saber que els dies de sol ja han passat.

Ya he probado la miel y es normal ahora me falta,
siempre serás la pena de mi entraña,
ya se desde hace tiempo que esperarte
es saber que los días de sol ya han pasado.

Tornes i és normal ara m'espanta,
sempre seràs sa reina de sa meva entranya,
ja sé de fa temps que estimar-te
és com agafar gotes de pluja amb ses mans.

Vuelves y es normal ahora me espanta,
siempre serás la reina de mi entraña,
ya sé desde hace tiempo que quererte
es como coger gotas de lluvia con las manos.

Mira'l, és n'Apollinaire, viu a sa peixera,
neda i surt a respirar s'aire de ca teva
i no troba es moment per seure i xerrar-te,
jo sé que et vol dir que ja no el veuràs més.

Míralo, es Apollinaire, vive en la pecera,
nada y sale a respirar el aire de tu casa
y no encuentra el momento para sentarse y hablarte,
yo sé que te quiere decir que ya no lo verás más.