Antonia Font

L'animal que no existeix

És dòcil, té vida,
si el mires ja no hi és,
té un membre que respira,
és s'animal que no existeix.

Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix,
té un far que m'il·lumina,
té escata com un peix.

Me menja i me vomita
d'un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s'animal que no existeix.

Desvinculat de qualsevol forma de vida,
travéssa gent amb sa pupil·la.
Tan desfasat des segle que comença ara,
som una mòmia, som dues vaques.