Antònia Font

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
Damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
Me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
I una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
Sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
Tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
Ses fireres no vendran cacavets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
Es dies s'acaben, i es fars il.luminen
Ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
I es ovnis se pinyen i deixen un cràter
Per sempre dins sa meva vida... alegria.
Es municipals, és evident,
Fan aparcar bé a sa gent.