Antònia Font

Retumben a les fosques es canons de navarone,
Despatxa cara a cara vito corleone,
Ell dóna sa vida i no la regala, però,
És sa llei ancestral de sicília, lo dolent i lo bo.

Ells se dibuixaven sa ruta
A una zona tosca i difícil,
Homes que se feien preguntes.

Això era un serrant una post,
Se feia sa casa sencera ell tot sol.

Túnels, coliseus, gasoductes,
Gent subordinant es planeta,
Homes que se feien preguntes.
(contrallums a llevant)

Aiguamolls a terres lapones,
Plànols, tiralínies i lupes,
Cuirassats a fleixos de bombes.

Això era un clavant una post,
Se feia sa casa de fusta de nord.

Fondejant a dins sa badia
Un vaixell contàiner de guerra,
Ja comença a fer-se de dia.
(contrallums a llevant)

S'horitzó d'anit va ser lila
I la mar una fulla de plata
Que se feia grossa i petita.
(contrallums a llevant)

Fondejant a dins sa badia
Un vaixell contàiner de guerra,
Ja comença a fer-se de dia.

Retumben a les fosques es canons de navarone,
Despatxa cara a cara vito corleone,
Ell dóna sa vida i no la regala, però,
És sa llei ancestral de sicília, lo dolent i lo bo.