Antònia Font

Ses alícies que t'han embrutat
Ja s'han pirat,
Ses eulàlies no t'han perfumat.

I es telèfon que duies escrit
Damunt sa mà
Amb sa tinta d'un cop s'ha borrat.

Ses espases que t'has desclavat
No tenen sang,
I ja és de dia en aquest meridià.

Futbolista professional
Que ja t'has retirat,
No tens alegria.

Ses teves vies retronasals
Són autopistes d'un joc de simpaties
Que se'n va quan sa flor
Neix i fa massa via
I mira com s'apaguen
Ses infàncies de sa nina.

No t'amarguis sa vida,
No te passis de voltes,
No te'n vagis de festa
Amb ses bombes atòmiques.

Ses alícies que t'han embrutat
Ja s'han pirat,
Ses eulàlies no t'han perfumat.

I es telèfon que duies escrit
Damunt sa mà
Amb sa tinta d'un cop s'ha borrat.

Futbolista professional
Que ja t'has retirat,
No tens alegria.

Ses teves vies retronasals
Són autopistes d'un joc de simpaties
Que se'n va quan sa flor
Neix i fa massa via
I mira com s'apaguen
Ses infàncies de sa nina.

No t'amarguis sa vida,
No te passis de voltes,
No te'n vagis de festa
Amb ses bombes atòmiques.

No t'amarguis sa vida,
No te passis de voltes,
No te'n vagis de festa
Amb ses bombes atòmiques.