Antònia Font

Encara no m'ho crec
I ja torn a ser a un satèl·lit
Que fa voltes en línia recta.

T'has fet desaparèixer
I jo he perdut sa corba
I s'anestèsia, i he plorat.

Necessit un centre de gravetat,
Necessit un atles d'espirals
Que me dugui a conèixer i a tancar
Una fonoteca d'auriculars.

I que sonin tots es motors
D'impossibles aviadors,
Que te duguin a comprovar
Que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,
Mos destrossàvem mútuament ses vides,
Mos acabàvem, mos fèiem companyia,
Mos caducàvem, mos dedicàvem
Quasi sempre es dies,
Mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Encara no m'ho crec
I ja torn a ser a un satèl·lit
Que fa voltes en línia recta.

T'has fet desaparèixer
I jo he perdut sa corba
I s'anestèsia, i he plorat.

Que s'encenguin es aspersors,
Que mos reguin tots es codonys,
Que no sé si s'han de regar,
Perquè jo som més de la mar.

Mos estimàvem,
Mos destrossàvem mútuament ses vides,
Mos acabàvem, mos fèiem companyia,
Mos caducàvem, mos dedicàvem
Quasi sempre es dies,
Mos sexuàvem, mos gastronomíem.

I que sonin tots es motors
D'impossibles aviadors,
Que te duguin a comprovar
Que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,
Mos destrossàvem mútuament ses vides,
Mos acabàvem, mos fèiem companyia,
Mos caducàvem, mos dedicàvem
Quasi sempre es dies,
Mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Mos estimàvem,
Mos destrossàvem mútuament ses vides,
Mos acabàvem, mos fèiem companyia,
Mos caducàvem, mos dedicàvem
Quasi sempre es dies,
Mos sexuàvem, mos gastronomíem.