Cesk Freixas

Sis anys esperant a fer foc nou
Del soroll blanc del silenci
que vesteix les mirades alienes
No ploris, mare
No hem dit a aquesta casa
s'han inventat les abraçades
per fer evitable aquesta pena
Avui no celebrem la teva absència,
el record ens glaça
però la vida ens empeny.
L'àvia posa les espelmes damunt la taula
i al teu lloc hi ha un dibuix que ha fet el més petit.
Si poguessis veure'l ara
mira com ha crescut,
és vint-i-cinc i tots pensem en tu.
S'encenen totes les llums dels arbres
i procuro arribar a temps
a l'esclat d'una eufòria que conting
Ser feliç veient el fill
que és l'empelt dels nostres cossos,
el nostre futur més precís.
Avui no celebrem la teva absència,
el record ens glaça
però la vida ens empeny.
L'àvia posa les espelmes damunt la taula
i al teu lloc hi ha un dibuix que ha fet el més petit.
Si poguessis veure'l ara
mira com ha crescut,
és vint-i-cinc i tots pensem en tu.
L'àvia posa les espelmes damunt la taula
i al teu lloc hi ha un dibuix que ha fet el més petit.
Si poguessis veure'l ara
mira com ha crescut,
és vint-i-cinc i tots pensem en tu.