Antonia Font

I és tan difícil xerrar de certes coses
és es procés normal d'un trauma
en decadència natural,
que no se pot resoldre.

I és s'equilibri permanent des meu desordre
que no me deixa pensar
i és vera que no sé rectificar;
joder no ho faig aposta.

Es teu vestit estampat de flors.
sa totsolesa és sa meva por
més sencilla i miserable,
més planera i més transitable.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou.
Vull sa pintura de s'albercoc,
si tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou.
Vull sa pintura de s'albercoc,
si tu te dibuixes damunt un llençol.

I és tan difícil xerrar de certes coses
és es procés normal d'un trauma
en decadència natural,
que no se pot resoldre.

Són tan negres es teus cabells.
Tantes esses no arreglen res
que no sigui adulterable,
ni bilingüe ni molt criticable.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou.
Vull sa pintura de s'albercoc,
si tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou.
Vull sa pintura de s'albercoc,
si tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou.
Vull sa pintura de s'albercoc,
si tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol...
Vull sa pintura de s'albercoc...