En una taverna del casc antic del poble,
veiem passar la nit entre les dents del Pedraforca.
La vida és un glop i, com el te, pot semblar amarg.
Avui bevem a poc a poc, no ens ofeguen els anys.
Somriu, que estem vius! I ajuda'm a mirar,
a entendre aquest món, que no em vull sentir estrany.
Vull desprendre'm de tot, carregar al meu llom
allò que no pesa, les idees, i els detalls.
Crido, pel batec que aquesta pàtria implora.
Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran.
Arran, com la sega d'or dels nostres camps.
Dorm, i desperta't molt més fort.
Arribaran poetes per camins sense asfaltar,
al teu ventre creixerà el futur.
Podràs tocar els estels, i t'hi voldràs gronxar,
en peu de guerra, tancaràs els ulls.
Arrelarà a dins teu, l'arbre del demà.
Vull aprendre de tu, dels mapes que hem marcat
a la nostra pell, mig del camp, mig de la mar.
Com la pedra de riu, vaig lent per anar lluny,
sigues l'aigua que m'empeny, sigues delta, sigues vall.
Crido, pel batec que aquesta pàtria implora.
Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran.
Arran, com la sega d'or dels nostres camps.
Dorm, i desperta't molt més fort.
Arribaran poetes per camins sense asfaltar,
al teu ventre creixerà el futur.
Podràs tocar els estels, i t'hi voldràs gronxar,
en peu de guerra, tancaràs els ulls.
Arrelarà a dins teu, l'arbre del demà.
veiem passar la nit entre les dents del Pedraforca.
La vida és un glop i, com el te, pot semblar amarg.
Avui bevem a poc a poc, no ens ofeguen els anys.
Somriu, que estem vius! I ajuda'm a mirar,
a entendre aquest món, que no em vull sentir estrany.
Vull desprendre'm de tot, carregar al meu llom
allò que no pesa, les idees, i els detalls.
Crido, pel batec que aquesta pàtria implora.
Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran.
Arran, com la sega d'or dels nostres camps.
Dorm, i desperta't molt més fort.
Arribaran poetes per camins sense asfaltar,
al teu ventre creixerà el futur.
Podràs tocar els estels, i t'hi voldràs gronxar,
en peu de guerra, tancaràs els ulls.
Arrelarà a dins teu, l'arbre del demà.
Vull aprendre de tu, dels mapes que hem marcat
a la nostra pell, mig del camp, mig de la mar.
Com la pedra de riu, vaig lent per anar lluny,
sigues l'aigua que m'empeny, sigues delta, sigues vall.
Crido, pel batec que aquesta pàtria implora.
Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran.
Arran, com la sega d'or dels nostres camps.
Dorm, i desperta't molt més fort.
Arribaran poetes per camins sense asfaltar,
al teu ventre creixerà el futur.
Podràs tocar els estels, i t'hi voldràs gronxar,
en peu de guerra, tancaràs els ulls.
Arrelarà a dins teu, l'arbre del demà.