Antonia Font

Seguesc es ritme lent d'un dromedari,
coneix s'estel d'aquari
sa ruta de ponent

Es vespre de marès és solitari,
no sé s'itinerari,
m'embulla un pensament

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
a un pou de floridura,
no sé seure
i no sé triar es camí si se bifurca

A nit no m'he escapat de sa neurosi,
me toca sobredosi,
he de seguir visquent

M'acabaré tot sol i mil·lenari,
ferit a tall de crani
ja no me curaré

Adéu a tots,
pertiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
en es quarto de devora

Piràmides en runes sense déus
llegesc un diccionari
gravat en es ciment

D'enfora reconec s'obeservatori,
s'escola d'un cronopi
que no té res a fer